Trinca, La Escena 1 Lyrics

(L'escena passa a Barcelona a la sala del tron del palau del rei).
Escena I
Muntaner i Fontanelles

Muntaner: Com us deia, Fontanelles,
el Rei Jaume està fotut.
El qui guia ens ha sigut
és ja un manso sense esquelles.
Fontanelles: I vos que ho haveu sentit,
sabeu quin mal és aquest ?
Muntaner: Si em guardéssiu el secret...
us diré que està podrit.
Fontanelles: Ja veig que parleu de veres,
però, com pot haver estat ?
Muntaner: Unes purgacions culeres
el Rei moro li ha endinyat.
Fontanelles: Doncs, és a dir que el Rei moro
a don Jaume ha dat pel cul ?
Muntaner: Del seu rei amb més decoro
vegi de parlar el gandul.
Fontanelles: Si tinc culpa perdoneu-me.
Jo ho havia entès aixi.
Muntaner: Qui donava era Don Jaume
i qui entomava, el sarraí !
Fontanelles: Jo entenc per coses culeres
coses que surten al cul
i Don Jaume dels darreres
no veig pas que estigui ful.
Si aquest mal que jo deploro
va donar-li aquell bacó,
són culeres les del moro
més les de Don Jaume, no.
Muntaner: Ja veig que teniu raó.
Fontanelles: Dones ara conteu-me això.
Muntaner: Davant Mallorca acampats
estaven els catalans,
sitiant els moros bergants
dintre els murs mig afamats
quan nostre Rei i Senyor
un dia que el campament
anava sol recorrent
veu que als seus peus cau un mort.
I els morts que queien contava
fins que van ser cent i tants.
Eren presoners cristians
que el rei moro allí ens tirava.
«Per Sant Jordi», -el rei digué-
a n'el moro- «Rei taúl !
Que juro dar-te pel cul
així que dintre seré !»
Llavors entrem a Mallorca
-com va ser encara ho ignoro-
Don Jaume, guanya en el moro
i pel rulé me l'enforca.
«Que vinguin tots !» -em digué-
I allà sobre d'un bagul
donant al moro pel cul
tot l'exèrcit ho veié.
Pel rulé, pel rulé
pel rulé, pel rulé,
l'enforcava don Jaume
i tothom ho veié.
Fontanelles: -l voleu dir que d'això
el rei podrit va quedar ?
Muntaner: Tot seguit va començar
a inflamar-se-li un colló
i trobant-se els pantalons
un xic molls de per aquí sota
van veure que era la gota
que feien les purgacions.
I després s'ha sapigut
que aquell lladre punyetero
ja es feia dar pel trasero
pel seus esclaus, el molt brut !
Cony quin brut, cony quin brut,
Cony quin brut, cony quin brut.
El Rei moro content,
i don Jaume fotut.
Patge: El Rei !

(Entra el Rei; Fontanelles saluda i es retira)