Albert Pla Vida d'Un Gat Lyrics

El seu pare era un vell gat gordo i coix
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja
però sa mare morí al part
i el seu pare d'un infart...
i va quedar abandonat permig dels prats,
moriria de gana, moriria congelat...
però sort que era un gat
i tenia set vides.
No tenia ni pares ni un amic
ni un fadrí de família que el cuidés
i així solitari, justet amb uns dies de vida
va arrossegar el cos per un camí fins la ciutat
i va ser en creuar la carretera
que un camion va i l'atropella en un pas zebra...
però sort que era un gat
i tenia set vides.
I va sentir-se deprimit, dèbil i agobiat
tan esclafat sota el camió
i veia que no podia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar el gat.
I ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar,
va collir-lo en braços, va posar-li un nom ridícul.
se l'endugué a casa seva per mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra...
però sort que era un gat
i tenia set vides.
Set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen,
vida! hi ha vida!
Però aconseguir aixecar-se, aconseguir caminar,
aconseguí aixecar-se, aconseguí caminar,
aconseguí creuar la ciutat fins al port,
i va veure el mar, i va veure un peix,
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l'aigua i va sentir-se perdut,
ho tenia clar: moriria ofegat...
però sort que era un gat
i tenia set vides.
I era patètic veure com s'enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-hi mig ofergat mort de pena
va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca.
Set mesos després va desembarcar
en una terra estranya, apocalíptica i ingrata,
les cases mig destruïdes, la gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i foc i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida...
però sort que era un gat
i tenia set vides.
I en aquell país de merda hi havia guerra, hi havia guerra!
i on regna la violència t'acribillen per la jeta,
i el cos ple de metralla que es moria que es moria
quan va esvenir un prodigi que ell no hagué esperat mai:
una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides,
i es tirà follant els els dies que passà en convalescència,
però la gateta ocultava que estimava un altre gat,
què dic, un gat? que allò era un tigre!
que ho va descobrir un mal dia i va jurar que els mataria
allò era un lio de faldilles...
però sort que era un gat
i tenia set vides.
Imagineu aquella bèstia, una espècie de legionari
reclamant com a vengança lenta mort pels dos amants,
la gata quedà morta desgarrada es esgarrapades
i de què si no se n'escapa perseguit com una rata...
Van acabar-se els tiros i eren temps de pau,
de pau però misèria depenes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levita,
que els eu cos desafiava tota llei de gravetat,
per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
i una veu il·lusionada que el mirava i exclamava:
"iuhu, família, avui per dinar tenim gat a la brasa!"...
però sort que era un gat
i tenia set vides.
I va sortir per potes de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència a la postguerra,
hi ha gana... hi ha gana...

I havien passat set vides
però el gatet mai no es moria.
La veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida...
I ara tan sols s'arrastrava,
sol errava, sol vagava,
i era un vell gatot de merda despreciat per tot el món.
Que ra el pot de les hòsties!
Que és que estava cremat!
I és que, hòstia puta, quina vida més perra que tenia...
Però, per desgràcia per un gat
i tenia set vides...