Joan Manuel Serrat 06-Can De Bressol Lyrics

Por la mañana rocío, al mediodía calor, por la
tarde los mosquitos: no quiero ser labrador.» I jo
que m'adormia entre els teus braços amb la boca
enganxada en el teu pit. L'amor d'un home ja ens
havia unit abans d'aquell matí d'hivern en què
vaig néixer. El record d'aquell temps, el vent no
l'arrossega: quan estalviaves pa per a donar-me
mantega. «Por la mañana rocío, al mediodía calor,
por la tarde los mosquitos: no quiero ser
labrador.» Cançó de bressol que llavors ja em
parlava del meu avi que dorm en el fons d'un
barranc, d'un camí ple de pols, d'un cementiri
blanc, i de camps de raïms, de blats i d'oliveres.

D'una verge en un cim, de camins i dreceres, de
tots els teus germans que van morir a la guerra.
«Por la mañana rocío, al mediodía calor, por la
tarde los mosquitos: no quiero ser labrador.» Ets
filla del vent sec i d'una eixuta terra. D'una
terra que mai no has pogut oblidar malgrat el
llarg camí que et van fer caminar els teus germans
de sang, els teus germans de llengua, i encara
vols morir escoltant mallerengues coberta per la
pols d'aquella pobra terra. «Por la mañana
rocío...»