Lax 'n' Busto L'ocell Lyrics

Hi havia un ocell que plorava tristament
dins la gabia era tancat
i moria lentament
tenia un nom molt bonic, es deia cadernera
i els seus colors tan vius no veurien la primavera.

I així cada matí
un raig de llum li venia
pels vidres del balcó, a fer-li companyia.

I allà pel bosc de pins per camins i rieres
el sol fondrà la nit i tornarà a ser com era,
i els que estiguin sobre l´herba
riuran sota el cel
i si plou fara la pluja pentinar el seu cabell.
I així dintre la gabia,
la llum va despertar...
el presoner petit que anyora
volar ben alt ben alt!!
I ell refila i respira tristesa i molt de dolor
i no canta i tremola es el fred de la presor
si jo fos un bruixot
el tornaria estel
perque així la matinada
se l´emportes al cel!

Com com canta!com com plora!
com com canta!com com plora!com canta diu tothom i ell plora una cançó