Queien llàgrimes del cel.
Tarda grisa d´aire espès,
com si ja s´endevinés,
que el destí fóra cruel.

Avançàvem com el vent,
l´asfalt cremant-nos sota els peus.
cap a un camí confús, incert,
no va trigar a posar el seu preu.

Aquell revolt i el meu despit
sense avisar ja havien decidit
que era el moment
de fondre el teu temps.

I no em puc treure del cap
el record d´aquell esglai
dels teus ulls, en avisar-me,
que era el nostre darrer instat.

I a miques va anar-se apagant
la teva vida entre les meves mans.
La meva es va
enfosquir des d´ençà.

Donaria el meu alè
per acaronar un cop més
la teva pell.
Tot és ple de no res.
I els perquès ara desfets
quan em llevo i tu no hi ets.
I faria el que calgués
per sentir una vegada més
la teva veu
rient..., dient...
que tot això no és cert,
que ja torno a estar despert.

On ets, si em veus,
apropa´m fins a tu.
Un batec,
en senyal que no em tens lluny,
...la nineta dels meus ulls...

I faria el que calgués...

See also:
JustSomeLyrics
39
39.11
Trans-Siberian Orchestra Christmas Eve Sarajevo Lyrics
Marie Laforet Lili Marlène Lyrics